Renaldo & Clara han construït una de les carreres més sòlides de l’escena catalana, una frontissa entre l’escena popArb que va revolucionar el panorama fa gairebé dues dècades i la nova fornada de pop urbà. Amb un peu a l’electrònica i un alé tremendament pop, que coneix i domina l'orfebrería de la cançó de tota la vida pero sona sempre com l’any en que viu.
D’alguna manera L’encant -el cinqué disc de Renaldo & Clara- podria ser un grans èxits de la banda. Té una mica de tota la seva carrera: des de la cançó acústica (la delicadísima Tan brillant) al indiepop de guitarres (Amb tu podria estar), del pop urbà (el ritme de Repartit podría ser favela funk tocat amb escombretes) a la balada retrofuturista (M’hauria agradat), passant pel pop-pop (les contagioses Gener o Quines coses de mí) amb el més difícil encara que és sonar sempre a Renaldo & Clara.
El primer que crida l’atenció escoltant L’encant és la major presència d’instruments orgànics. Aquí hi ha guitarres, pianos, violoncel, flauta travessera, batería, baix, barrejats amb sintetitzadors i instruments electrònics primitius com l’omnichord, apareixen reconeixibles i clars. Empasten tan bé amb els samples que cal una segona escolta per veure que res no és tan evident. Al disc hi ha samples de instruments orgànics i instruments orgànics fets servir com samples, un joc que manté l'essència de la banda i la confirma com l’artista clàssica més fresca del pop català.
El segon: les lletres. Clara Viñals és una de les escriptores de cançons més brillants de l’escena. Disc a disc ha anat depurant cada paraula, amagant rere la dolçor de la seva veu caramels enverinats, cert desencís burleta i el gust per situacions quotidianes que no són el que semblen. A L’encant hi trobarem alguna de les seves lletres més clarament lluminoses: el desig explicat amb paraules exactes i alegria contagiosa, però també les pors més frontals, el desencís més clarivident i el joc, sempre el joc.
El disc arriba tres anys després de La boca aigua i sis després de L’amor fa calor, dos discos importantíssims a l’escena catalana que es van fer amb el premi MIN al millor disc català de l’any (dos cops), el premi Enderrock al millor disc, el premi del Temps de les Arts a més de ser un dels treballs destacats a mitjans com Rockdelux, El Periódico, diari Ara, Jenesaispop o La Vanguardia. Lluny de la urgència de mercat, sense presses i cuidant perquè cada cançó sigui la millor cançó possible.
Segueix a Renaldo & Clara en
Spotify | Instagram
